Somiar per innovar. Els reptes de l’educació del futur. Carles Parellada. 24.11.2010. OBSERVACIÓ I DOCUMENTACIÓ

Carles Parellada ens fa reflexionar de valent sobre quin volem que siguin els reptes de l’educació del futur. Basant-se en el que és i ha set l’escola, (Tot el que avui som i tenim té una història), ens convida a mirar amb positivisme el futur, ja que tot depén de la mirada com observem la realitat. Hem de tornar a creure amb nosaltres mateixos, en els nostres somnis i pensaments. En definitiva: Hem de recuperar la confiança en la pròpia intuició. Aquesta idea em resulta molt interessant ja que si ens parem a pensar, què són els infants sinó pura intuïció, és una de les bases del seu propi aprenentatge. Tal vegada hauríem de prendre una mica de la seva pròpia medicina per a posar-mos al seu nivell i mirar de nou amb ulls d’infant.
Ens hauríem de quedar amb una idea d’escola no només com a espai transmissor de coneixements sinó com un espai per....
... cuidar de la vida mateixa
... aprendre a saber ser, fer i saber estar amb els altres, a conviure
... a potenciar l’autoconeixement i el coneixement del món
... generar somnis. Sense somnis no es pot viure, no hi ha vida.
Parellada ens recorda una bella història de la Itàlia de la postguerra on molts comerços penjàren el rètol Tancat per alegria, al assabentar-se de la fi de la 2ª Guerra Mundial. Ens planteja la possibilitat de fer a l'escola algo semblant: penjar un rètol que sigui definidor del que és trobarà a dintre: Obert per alegria. És a dir, perquè no crear un espai generador d’alegria, on els infants gaudeixin i vulguin estar, on s’aprén a jugar, a fer amics, a aprendre, a escoltar...
La idea principal que crec que podem destriar d'aquesta conferència és: Què n’és d’important l’escola!. Els mestres tenim a les nostres mans una tasca realment de molta responsabilitat. Hem d’ajudar als infants a començar a caminar per la vida. Parellada remarca la importància de la relació dels pares i mares amb l’escola. Aquests ens mostren la seva generositat i confiança al dipositar a les nostres mans els seus fills/es. Per aquesta raó els mestres hem de donar mostres de la nostra dedicació, ens hem d'implicar activament. Hem de recordar a tractar-mos amb amor, amb confiança, i a cuidar les nostres relacions, a l'escola entre els docents i amb els alumnes, però també fora d'ella. Hem d'ensenyar l'alegria de viure.
Actualment vivim un témps en el que la vida es viu massa depressa, no tenim temps per a les coses més importants, com per exemple la reflexió. Cal que els mestres dediquem part de la nostra docència a reflexionar sobre la pròpia tasca docent i observar el que hem innovat per a poder avançar, per a tirar endavant. No tot el que s'ha fet durant la vida escolar és bo però tampoc tot és dolent. Hem de poder ser capaços d'observar i anar destriant, sense caure en les fugisseres modes. Hem de estar en constant reflexió sobre la nostra feina per a poder créixer com a docents.
Resulta interessant com Parellada remarca sobretot el paper dels infants. Realment és la peça clau de l'educació, sense ells no estaríem parlant de tot això. Per aquest motiu ressalta que hem de tenir en compte com són els infants i com s'expressen. Per tant els hi hem de donar oportunitat per fer-ho i en el seu propi llenguatge. D'aquí la importància que ell li dona a la Psicomotricitat i a les activitats artístiques, ja que realment contribueixen al desenvolupament global dels infants. També cal donar la paraula als nostres alumnes ja que els hem de donar l'oportunitat de deixar-los decidir. Deixar-los triar i escollir és fonamental per a que reforcin la seva pròpia personalitat. Per això Carles Parellada destaca la importància del treball per projectes que es porta a terme a algunes escoles.
En definitva, la conferència d'aquest professor m'ha sorprès per la seva sinceritat i naturalitat, és a dir, no fa grans postulats sobre l'educació, simplement ens revela en paraules senzilles la seva manera de veure l'educació i quins camins troba que hauria de prendre. Són idees que comparteixo i trobo realment encertades ja que ens hauríem de centrar en objectius més simples (estimar, compartir, trasmetre alegria, etc.) per anar poc a poc endavant i fer realment una educació de futur per als nostres alumnes.